MADRID, CAPITAL DE L´ARMENIA

Llengua per aquest articul:

Castellá Français Italiano Catalá

Em semble haver trovat la solució al problema del centralisme castellá i de tots els poblemes territorials de l´Espanya: Bienvenguts a Madrid, capital del Regne de la Armenia.

Aquesta no és una proposició absurda, sense logica historica o tradició, no, els meus companys. No, aquesta decisió té la seva raó en la experiencia historica de Madrid amb Leo V, rei de l´Armenia nel exili, que va tener la seva capital a Madrid quand era rei de l´Armenia i Senyor de Madrid.

Desprès de la conquesta de la Armenia por els turcs, el rei de Armenia (molt coragos, com tots els monarcas) va fugir i a solicitar aiuda al Rei de Castilla, qui le va donar el petit poble arabe de Madrid o Magerit o Magrit com lloc para la seva cort nel exili, avans de reconquistar el seu país.

Sembla que els madrilenys non eran molt contents amb el Leo V. Desprès de deus anys es van solicitar al Rei Castellá mandar a fer punyetes al Rei de l´Armenia (els povres non savian que desprès aurian de soportar als Ausburgos i als Borbons) i el Rei Castellá els va lliberar de aquest vassallatge.

Una historia molt bizarra, els meus amics? Potser, mas potser també qu´em finalment trovat la solució al centralisme castellá i a las tensions nacionalistas en Espanya: donem a Madrid et títol de Capital de l´Armenia, i a Toledo el títol de Capital de Espanya, i tot solucionat.

Mes voluntaris?

CATALÁ I SUECO: EL NOU BLOG DECALINGUE

Español English Catalá

¡¡¡Amics lectors, ara ja es posible parlar en Sueco!!! (Avui va ser inaugurada la secció Escandinava )

Avui, el que encara era un blog octolingue, es va a convertir en un blog decalingue, i, el que va a ser mes importan i molt especial per a mi, es va a ser inaugurada la nova secció en Catalá. Tant important era para mi que era necessari escriure una Carta de Disculpa / Introducció/ Explicació.

Cal explicar que aquest es un blog decalingue, el que significa molt trevall, i que el meu Catalá, com es pot comprobar es deplorable. Per mes explicacions, es molt mitjor leer la Carta de Disculpa/ Introducció / Explicació. Ara es molt tard i cal dormir mais em sembla necessari escriure aquesta entrada de salutació. Bienvingut, Els Meus Amics.

EL RAYO: MES QUE BIZARRO

Español По-русски Po Polsku
Svenska Catalá-Llevantí

El rayo sí que es bizarro. Rar i molt valeros, tot erres adhuc el seu nom.

Doña Prudencia Priego, viuda de Huerta, es la nostra patrona; i nostra era, que comiença en 1924, amb la fundación en el petit pis de aquesta inmaculada senyora (non pot tener mácula quien trae al mon tan adorable entitat), es una era de ascensos i descensos contínuos, com la vida misma, on ara nos toca la planta 2ª divisió B (en Espanya tras la 1ª y la 2ª divisió A).

Para els que non van conoixer meu barri, Vallecas es una barriada obrera en lo que era, ara ja non, el extrarradi del Madrid dels 60, 70 (la seva primera frontera natural que era la circunvanlació M-30). Sempre va ser humilde, malgrat els nous barris, un ensanche descomunal i ara ens han construit la Asamblea de Madrid (el parlament autonómic de nostra Comunitat), per aixó actualment sembla un barri "un poco venido a más". Tradicionalment, la ideología dominant va ser la de esquerras, per exemple, crec estar equivocado cuando digo algo que me van dir, que va ser que sempre va guanyar en est barri Santiago Carrillo quand es va presentar a les eleccions (de lo que sí fui testigo es de que la campanya finalitzaba al estadi del Rayo, avans del Ruiz-Mateos) i la sede del únic partit de derechas con sede (AP, luego PP) constantement lució engalanada con huevos en els seus cristals i pintadas hasta bien entrada la democracia (encara que estaba en la zona noble del barri, la Avinguda de la Albufera, próxima al Puente de Vallecas). Pero esto, segur que va cambiar i ara las ideas se habrán tornat mes febles.

Vam jogar a primera divisió per la primera vegada a la 1976-77, cuando jo era un noi de 7 anys. Encara pot recordar correr amb tots els nois amb una bandera franjirroja!.

El Rayo es un equipo "ascensor" (porque sempre sube i baja). En el barri es tradicional que cuand algú di una frase amb "en mayo...", el que está al seu costat finalitza rapid amb las paraules "¡sube el rayo!". Feinas del meu barri, "que es muy chulo."

El Rayo va a ser el primer equip de la primera divisió amb una presidenta, la Teresa Rivero, la cual da el seu nom al camp. Des que es la presidenta non va mai a tocar concert una altra vegada al estadi (lloc de cita para míticas bandas als anys buitanta: Bob Dylan, Simon y Garfunkel, Deep Purple, Scorpions, etc.).

El Rayo va jogar els quarts de final de la UEFA en la temporada 2000-01, tras demostrar la seva valía en un bombo on se sorteaba una plaza para el torneo (entre los equipos amb menys tarjetas de cada liga europea, els mes deportius). Va viatjar por Andorra, Noruega, Dinamarca, Rusia i França, para ser eliminats aquí finalment en casa amb el Alavés.

El rayo sempre va tener ese "aire de club obrero, pobrecillo y, en tanto, simpatícón". Non genera grandes controversias ni tampoc va tener molts simpatizants. Rayistas únics ha pocs i cuand alguú dice que es del Rayo, la siguiente pregunta es: "sí pero tu equipo de verdad, o tu primer equipo, cuál es... ¿el Madrí o el Atleti?"

Aquest no es el meu cas. Jo solament soc del Rayo.

Pues bien, aques meu equip mío va conseguir la temporad pasada, la CLASIFICACIÓ MATEMÁTICA A LA PROMOCIÓ DE ASCENSO A LA 2ª A.

Aquí el himno oficios del rayo a cargo de los SKA-P. Muy "cachondos", pero sólament para aquels que tengais un interés especial.

¿CATALÁ O LLEVANTÍ?

Normalment, cuand es tracta de escriure per primera vegada el primer articul d´una nova edició del blog (anglesa, francesa, etc) el primer problema va a ser la definicio del concepte de "Bizarro" porque el significat d´aquest nom es diferent en otras llenguas.

Peró, a aquesta edició, avans de definir el contenut d´aquest blog mal escrit pero necessari per al meu cor, vou trovar um problema més gord avans de poter començar amb aquesta meva querida llengua que non só parlar ni escriure, que es el nom de la llengua misma. Per a mi aquesta no es una questió important (o tant importan). Jo só que l´estimo molt, perque es la llengua de la meva infancia, la llengua del meus moments mes estimats i, avui (cal ser sincer) no es culturalment tant important i que no preciso de utilissar-la, vull començar a escriure. Es clar que mal -no ho mai tingut educació formal en catalá, valenciá o llevantí. Pero l´estimo, i vull començar a utilisarla. Si ho decideix de escriure en ruso, polaco, sueco o outras llenguas que no só bé. ¿Por que no en catalá/valenciá/llevantí? Es en una gran proporció, la llengua del meu cor. Vullría demanar excusas si algú no es plau el meu us del catalá/valenciá/llevantí. Pot comprende la seva molestia del meu catalá, i pot ser enojado con el meu ritme de aprentissatge. ¿Si ho dominat el anglés, porque no el catalá? Aquesta es una cuestió meva i del meu temps llivre. I aquesta es una decisió que me correspond totalment, porque es una cuestió del meu cor. Como aquel que diú: "La llibertat del uns, termina o comença la del altres".

Si a algú no es plau el meu catalá, le demano excusas, per aquest es el meu espaix i es llivre de buscar altres.

Retornem a la cuestió del nom ¿Catalá o Llevantí? Per a mi el problema va a començar des del primer moment que decideix escriure aquesta edició en aquesta llengua. Non vull molestar a ningú. Per a mi es Catalá porque es la llengua dels meus estius, de la meva infanciai dels meus records, la llengua que me plau oir moltes vegadas perque em fa pensar a aquesta terra maravillosa. Aixó es tot.

Pero hi ha una cosa més, es clar, que tot el mon coneix, que es la cuestió política del valenciá, el balear, el provenzal...per a mi una cosa es clar. Jo estimo totas las llenguas, totas. I els respecte. Es clar para mi que quand vou a Catalunya es catalá, quand vou a Valenciá es valenciá, etc. El mes important para mi no es el nom. Para mi es la forma de parlar de tots els llevantis, el parlar musical i bello de totas las gents del Llevant, del sur de França, del nord i del est de Espanya, de aquesta regió tan maravillosa de Europa. Que sitja valenciá, catalá, balear o provenzal del nord o el sur...per a mi es una cuestió secundaria, pero de la misma manera que estimo dir "catalá", estimo dir "llevantí". Per a mi es una forma de abrazar el mon i de estimar-o. I prou.

Aixo es tot el que tinc que dir. Es una cuestió d´amor.