Svenska Catalá-Llevantí
El rayo sí que es bizarro. Rar i molt valeros, tot erres adhuc el seu nom.
Doña Prudencia Priego, viuda de Huerta, es la nostra patrona; i nostra era, que comiença en 1924, amb la fundación en el petit pis de aquesta inmaculada senyora (non pot tener mácula quien trae al mon tan adorable entitat), es una era de ascensos i descensos contínuos, com la vida misma, on ara nos toca la planta 2ª divisió B (en Espanya tras la 1ª y la 2ª divisió A).
Para els que non van conoixer meu barri, Vallecas es una barriada obrera en lo que era, ara ja non, el extrarradi del Madrid dels 60, 70 (la seva primera frontera natural que era la circunvanlació M-30). Sempre va ser humilde, malgrat els nous barris, un ensanche descomunal i ara ens han construit la Asamblea de Madrid (el parlament autonómic de nostra Comunitat), per aixó actualment sembla un barri "un poco venido a más". Tradicionalment, la ideología dominant va ser la de esquerras, per exemple, crec estar equivocado cuando digo algo que me van dir, que va ser que sempre va guanyar en est barri Santiago Carrillo quand es va presentar a les eleccions (de lo que sí fui testigo es de que la campanya finalitzaba al estadi del Rayo, avans del Ruiz-Mateos) i la sede del únic partit de derechas con sede (AP, luego PP) constantement lució engalanada con huevos en els seus cristals i pintadas hasta bien entrada la democracia (encara que estaba en la zona noble del barri, la Avinguda de la Albufera, próxima al Puente de Vallecas). Pero esto, segur que va cambiar i ara las ideas se habrán tornat mes febles.
Vam jogar a primera divisió per la primera vegada a la 1976-77, cuando jo era un noi de 7 anys. Encara pot recordar correr amb tots els nois amb una bandera franjirroja!.
El Rayo es un equipo "ascensor" (porque sempre sube i baja). En el barri es tradicional que cuand algú di una frase amb "en mayo...", el que está al seu costat finalitza rapid amb las paraules "¡sube el rayo!". Feinas del meu barri, "que es muy chulo."
El Rayo va a ser el primer equip de la primera divisió amb una presidenta, la Teresa Rivero, la cual da el seu nom al camp. Des que es la presidenta non va mai a tocar concert una altra vegada al estadi (lloc de cita para míticas bandas als anys buitanta: Bob Dylan, Simon y Garfunkel, Deep Purple, Scorpions, etc.).
El Rayo va jogar els quarts de final de la UEFA en la temporada 2000-01, tras demostrar la seva valía en un bombo on se sorteaba una plaza para el torneo (entre los equipos amb menys tarjetas de cada liga europea, els mes deportius). Va viatjar por Andorra, Noruega, Dinamarca, Rusia i França, para ser eliminats aquí finalment en casa amb el Alavés.
El rayo sempre va tener ese "aire de club obrero, pobrecillo y, en tanto, simpatícón". Non genera grandes controversias ni tampoc va tener molts simpatizants. Rayistas únics ha pocs i cuand alguú dice que es del Rayo, la siguiente pregunta es: "sí pero tu equipo de verdad, o tu primer equipo, cuál es... ¿el Madrí o el Atleti?"
Aquest no es el meu cas. Jo solament soc del Rayo.
Pues bien, aques meu equip mío va conseguir la temporad pasada, la CLASIFICACIÓ MATEMÁTICA A LA PROMOCIÓ DE ASCENSO A LA 2ª A.
Aquí el himno oficios del rayo a cargo de los SKA-P. Muy "cachondos", pero sólament para aquels que tengais un interés especial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada