¿CATALÁ O LLEVANTÍ?

Normalment, cuand es tracta de escriure per primera vegada el primer articul d´una nova edició del blog (anglesa, francesa, etc) el primer problema va a ser la definicio del concepte de "Bizarro" porque el significat d´aquest nom es diferent en otras llenguas.

Peró, a aquesta edició, avans de definir el contenut d´aquest blog mal escrit pero necessari per al meu cor, vou trovar um problema més gord avans de poter començar amb aquesta meva querida llengua que non só parlar ni escriure, que es el nom de la llengua misma. Per a mi aquesta no es una questió important (o tant importan). Jo só que l´estimo molt, perque es la llengua de la meva infancia, la llengua del meus moments mes estimats i, avui (cal ser sincer) no es culturalment tant important i que no preciso de utilissar-la, vull començar a escriure. Es clar que mal -no ho mai tingut educació formal en catalá, valenciá o llevantí. Pero l´estimo, i vull començar a utilisarla. Si ho decideix de escriure en ruso, polaco, sueco o outras llenguas que no só bé. ¿Por que no en catalá/valenciá/llevantí? Es en una gran proporció, la llengua del meu cor. Vullría demanar excusas si algú no es plau el meu us del catalá/valenciá/llevantí. Pot comprende la seva molestia del meu catalá, i pot ser enojado con el meu ritme de aprentissatge. ¿Si ho dominat el anglés, porque no el catalá? Aquesta es una cuestió meva i del meu temps llivre. I aquesta es una decisió que me correspond totalment, porque es una cuestió del meu cor. Como aquel que diú: "La llibertat del uns, termina o comença la del altres".

Si a algú no es plau el meu catalá, le demano excusas, per aquest es el meu espaix i es llivre de buscar altres.

Retornem a la cuestió del nom ¿Catalá o Llevantí? Per a mi el problema va a començar des del primer moment que decideix escriure aquesta edició en aquesta llengua. Non vull molestar a ningú. Per a mi es Catalá porque es la llengua dels meus estius, de la meva infanciai dels meus records, la llengua que me plau oir moltes vegadas perque em fa pensar a aquesta terra maravillosa. Aixó es tot.

Pero hi ha una cosa més, es clar, que tot el mon coneix, que es la cuestió política del valenciá, el balear, el provenzal...per a mi una cosa es clar. Jo estimo totas las llenguas, totas. I els respecte. Es clar para mi que quand vou a Catalunya es catalá, quand vou a Valenciá es valenciá, etc. El mes important para mi no es el nom. Para mi es la forma de parlar de tots els llevantis, el parlar musical i bello de totas las gents del Llevant, del sur de França, del nord i del est de Espanya, de aquesta regió tan maravillosa de Europa. Que sitja valenciá, catalá, balear o provenzal del nord o el sur...per a mi es una cuestió secundaria, pero de la misma manera que estimo dir "catalá", estimo dir "llevantí". Per a mi es una forma de abrazar el mon i de estimar-o. I prou.

Aixo es tot el que tinc que dir. Es una cuestió d´amor.